In Crescendo

El dia 9 de desembre van vindre al nostre institut el grup In Crescendo,que actuen com a concursants a Oh Happy Day.Ells van vindre a fer un assaig interactiu en el que ens van ensenyar que es lo que feien cada vegada que assajaven.
Abans de començar fan exercicis amb la boca per escalfar i exercicis bocals diferents,quan comencen van cantar una canço pero com que hi havien dos o tres que no van poder vindre un d'ells va fer de director i li va dir a cadascu que havia de fer.Els anava dient quina nota feien i quantes vegades.
Despres,mes endavant quan va acabar amb aquesta canço,ens van ensenyar lo que era el body percussion i com es feia i vem fer un exercici conjunt per practicar-ho i despres van cantar una altra canço en la que hi afegien el body percussion.
Quan va acabar l'assaig van deixar una mica de temps perque fessim preguntes sobre ells o altres coses.
Durant l'assaig vem poder fer algunes fotos com aquestes dues:

Sara Chang

El divendres 12 de desembre anirem a veure els alumnes de l'optativa de musica el assaig de la orquestra de Barcelona,a mes veurem asajar a la violinista Sara Chang.

Breu biografia:

Va neixer a Philadelphia(USA) el 10 de desembre de 1980,es d'origen corea.

Va començar a estudiar el violí a l'edat de 4 anys a la Juilliard School of Music amb Dorothy DeLay, i de seguida fou considerada com una nena prodigi. A l'edat de vuit anys, fa una prova per a Zubin Mehta amb l'Orquestra filharmònica de Nova York, i per a Riccardo Muti amb l'Orquestra de Philadèlfia. El 1999, rep l'Avery Fisher Prize, un dels premis més prestigiosos atorgats a un instrumentista nord-americà.

Ha col·laborat, a part de les orquestres filharmòniques de Nova York i de Philadèlfia, amb l'Orquestra Simfònica de Chicago, l'Orquestra Simfònica de Boston, l'Orquestra de Cleveland, l'Orquestra Filharmònica de Berlín, l'Orquestra Filharmònica de Viena, les orquestres principals de Londres així com el Concertgebouw d'Amsterdami L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Ha donat prestigiosos recitals al Carnegie Hall i concerts al Kennedy Center de Washington DC, a l'Orquestra Hall de Chicago, al Symphony Hall de Boston, al Barbican Centre de Londres o a la Filharmonia de Berlín.

Concert de Sara Chang quan era petita.

Debussy(exercici relaxacio)

Hem escoltat a classe dues obres de Debussy acompnyades per imatges per veure si aconseguim relaxar-nos.Aquestes obre son:Prelude pour l'apres mude d'un faure i Clair du lune.
Despres vem fer algunes questions,son aquestes:
Que t'ha semblat el resultat de combianr imatge i so?
No molt bo ja que no et permetia imaginar ni relaxar-te.
Quina sensacio t'ha donat?
De tranquilitat.
Pensa en una situacio coutidiana en que recomanaries posar aquesta musica.
Abans de fer la migdiada.
Quins instruments destacaries?
El piano.
Quina imatge o color heu pensat?
El blau fort.

Dodecafonisme

El dodecafonisme també anomenat atonalisme organitzat,és una tecnica que dóna la mateixa importancia a les dotze notes de l'escala cromàtica,a diferéncia d'altres sistemes que fan servir una nota central i les altres compleixen relacions harmóniques i modals.
Aquest métode va ser creat per Arnold Schoenberg(1923),la série té quatre modalitats:original,retrogradació(interpretació de l'original en sentit contrari),inversió de l'original(en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari) i retrogradació de la inversió.

El mètode dodecafònic, també anomenat dodecatònic, va ser considerat la màxima creació musical de l'avantguardisme, i els principals compositors, a més de Schoeberg, van ser els seus deixebles Alban Berg i Anton Webern. Posteriorment, aquesta tècnica va donar ser l'origen del serialisme.

La introducció del mètode dodecatònic a Catalunya va ser obra de Robert Gerhard, deixeble de Schönberg, amb el Quintet per a Instruments de vent (1933).

Link de la série fet per mi:

http://www.noteflight.com/scores/view/91887d270ac02f90303d14a7d9f4d43e3734b7b7

Debussy

Achille-Claude Debussy
22 d'agost 1862-25 de març 1918
Va neixer a Saint Germain en Laye.
Va ser gracies a la seva tia Mme Roustan que va poder pendre classes de piano.Al 1872 va ser admes al Consevatori de Paris gracies als seus progressos quan tenia 10 anys,va estudiar alla durant els seguents 12 anys treballant el solfeig amb Albert Lavignac,el piano amb Antoine Marmontel,l'harmonia amb Emile Durand,l'acompanyament amb Auguste Bazile i la composicio amb Ernest Guiraud.
Va estar a França,Alemanya,Italia(1885) i Russia.
El seu pare volia que fos marí així que no va tenir gaire importancia.
Tocava el piano.Ell treballava com a pianista i el fet d'haver acompanyat a Marguerite Wilson-Pelouze va fer que viatges per Europa.
Va fer 14 obres per a piano,va fer 2 obres per dos pianos o piano a quatre mans,va fer una opera,va fer 3 cantates,va fer 11 obres per a orquestra,va fer 3 obres per a instrument solista i orquestra i va fer 6 obres per a usica de cambra.
Al gunes obres:
L'enfant prodigue
La demoiselle élue
Ode à la France 
Fantaisie 
Khamma
Va morir a Paris.

La Traviata

El divendres dia 24 d'octubre els alumnes de música de quart d'ESO de l'Institut Vil-la Romana de La Garriga vem anar al Liceu a veure La Traviata.En la meva opinió l'obra va estar molt be ja que encara que ja sabiem l'argument ja que l'haviem vist a classe alguns trossos de l'obra vem poder seguir molt be la historia tot i que era en italià.

Per resumir la historia podriem dir que es la historia d'un amor impossible en el que hi han dos personatges principals que son Alfredo i Violetta,al principi ella diu que nomes li pot oferir la seva amistat però mes tard s'enamora d'ell.Però el pare d'Alfredo li demana a Violetta que deixi per sempre a Alfredo perquè sino la germana no es podria casar ja que el noi amb qui està promesa no voldrà estar amb ella.Quan ella li diu aixo a Alfredo ell s'enfada molt i mes tard quan ella apareix en un festa amb el baró i Alfredo i ell es reten,Alfredo la humilla i s'emporta la bronca del seu pare.Mes tard ella s'entera que Alfredo guanya pero ella esta molt enferma i quan ell s'adona de tot ja es massa tard i ella mor.

Instruments que hi han en una orquestra(corda)

Els diferents instruments que hi han es divideixen en quatre grups o families:
Vent fusta,vent metall,percussió,corda:
Corda:
Violi(fregada)

Viola(fregada)

Violoncel(fregada)

Contrabaix(fregada)

Piano(percutida)

Arpa(pinçada)

Clavicèmbal(percutida)